NOMS: Francès: Polypore meridional.
SINÒNIMS: Leucoporus meridionalis David
DISTRIBUCIÓ:
Distribució típicament mediterrània
HÀBITAT: Creix en
pinars i altres coníferes sobre restes colgats de romer (Rosmarinus
officinalis) i estepes (Cistus sp.) entre 50
i 500 metres d’altitud
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu que pot arribar
a mesurar tres centímetres de diàmetre, de vegades campanulat i deprimit al
centre (umbilicat), amb la cutícula superior seca de color marró amb una mena
de pèls o esquames, i el marge ciliat.
Himeni format per
tubs blanquinosos decurrents amb porus poligonals allargats de color blanc que
viren a crema amb l’edat.
Peu o estípit central,
cilíndric, de color marró o gris obscur, que de vegades apareix corbat, de fins
quatre cm d’alçada.
Carn prima i
corretjosa de color blanc, sense sabor ni olor destacables
COMESTIBILITAT:
Sense valor culinari per la carn fibrosa i dura
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Polyporus
deriva del grec “πολύς polýs” molts,
i “πόρος póros” porus, és a dir, amb
molts porus, per la forma de l’himeni. L’epítet específic meridionalis ve de “meridies”
migdia, meridional, del sud perquè no apareix a les terres del nord.
Polyporus meridionalis va ser publicada per (A. David) H. Jahn, en Westfälische Pilzbriefe 11(7): 176 (1980)
Per a distingir les espècies de bolets és interessant
conèixer la forma en la qual les làmines de l’himeni s’insereixen al peu:
Làmines escotades:
no estan adherides de forma directa al peu. Abans d’arribar-hi formen un solc i s’enfonsen formant una mena d’escot. Un exemple de bolet amb làmines escotades pot
ser la farinera (Amanita ovoidea). Làmines adnates:
estan adherides per tota la seva base al peu del bolet. La llenega negre en
seria un bon exemple. Làmines decurrents: són les que a mesura que s’acosten al peu del
bolet, tendeixen a estirar-se cap avall seguint el curs del peu. Els rovellons (Lactarius deliciosus) poden ser un
exemple d’aquestes característiques.
Família Polyporaceae
